Dia 11 i 12. UDAIPUR, EL LLAC I EL SEU MAJARAJÀ ARRUINAT (10 de gener de 2015)

Som a Udaipur, la ciutat del llag. Seria el Banyoles del Rajastan però, com que som al mig del desert, es tracta d’un llac artificial creat a partir d’una represa. Però poca broma, que el Llac Pichola (sí, es diu així!) medeix 4 Km de llarg i 3 d’ample. I té alguns palauets al mig.

Udaipur es coneix com el destí més romàntic de l’Índia i, encara que el centre de la ciutat no és gaire turístic, hi ha tot de restaurants i zones de pícnic al voltant del llac.

Comencem la jornada visitant el Palau de la Ciutat. Està a la vora del llac i de fora és força imponent. Hem llegit que és meravellós i, com que se’n parla tan bé, i ja hem visitat llocs espectaculars com el Fort de Mehrangargh, tenim les expectatives molt altes. Però, com diuen els sabis, “l’expectativa mata l’experiència.”

Ens trobem amb un palau hiper, super abarrotat de gent –sobretot nens i nenes escolars-. 

Tot està força destartalat i la proposta museogràfica (és a dir: com està organitzada la ruta dins del palau i la informació proporcionada) és bastant cutre. Com diu en Feffo: “Este majará obviamente ha ido a menos”. Els guies i acompanyants dels nens ens fan córrer d’una habitació a l’altra. I els passadissos, estrets i poc ventilats, entra cada secció del palau quasi desmaien a la Núria d’un atac de claustrofòbia.

En Pere ens fa notar que, per primer cop en tot el viatge, coincidim amb uns altres catalans (però, com a bons catalans que som tants uns com els altres, dissimulem el fet que ens reconeixem i no ens saludem).

Sortim del Palau gairebé escapant i saltant-nos algunes habitacions (i això que nosaltres som visitants molt aplicats i normalment no ens deixem cap racó!) i, als jardins, descobrim que esperen... més i més grups d’estudiants per entrar!

Pobres nens: si nosaltres hem d’anar de pressa, a ells encara els hi fan anar més. No deuen gaudir gaire de l’excursió!

Fora del Palau, anem al moll, embarquem a un bot (tipus els de Banyoles, ja ho hem dit!) i ens preparem per fer un volt pel llac. Ens posen a tots armilles salvavides que, curiosament, són fetes a Barcelona. Són totes de segona mà i veiem a les etiquetes que algunes s’han fet servir a les illes Canàries. Aquest recorregut aquàtic ens relaxa una mica, perquè per sort nostra la volta al llac no la fan els estudiants.

Parem una estona a l’illa de Jagniwas, caprici d’un marajà i flanquejada per elefants de marbre. A l’Albert, reconegut llaminer, l’hi ve de gust un gelat, però se’n desdiu quan veu que el preu és també de caprici de majarajà.

Després de dinar –com sempre deliciós!- visitem els jardins de Sahelion Ki Bari. Són preciosos i, sobretot, molt frescos i plens de fonts. Tot, com sempre per aquí a l’Índia, ple de colors, de gent i de tocs kitschs que ens tenen enamorats.

Arribant a la camioneta, abans d’anar a l’hotel a descansar, en Vinot, el conductor, li regala a la Núria un petit tuc-tuc de juguet (els simpàtics mototaxis amb què ens mobilitzem quan anem pel nostre compte).

Al nostre hotel avui hi haurà un casament. Veiem tots els preparatius i com arriben les cadires, les flors i pètals i els músics.

A la nit, la música s’allarga fins tard, però no ens impedeix descansar. Demà tenim un dia molt molt llarg.