Blogger: Núria
Ens aixequem a Agra
disposats a visitar el monument més emblemàtic de l’Índia: el Taj Mahal. Però
la que no s’aixeca avui és la boira, que ha envaït tota la ciutat i no deixa
veure gaire més lluny de 20 metres.
Esmorzem amb el dubte:
aconseguirem veure “El Taj” (com el coneixen carinyosament per aquí)?
El “Taj” va ser elegit el
2007 com una de les set meravelles del món contemporani, juntament amb el Machu
Picchu, Chichén Itzá, el Coliseu romà, la Gran Muralla Xina, el Cristo de Rio
de Janeiro i Petra.
Agra és una ciutat que va
viure el seu esplendor sota el domini de l’imperi mongol. Tant el Taj Mahal,
com el Fort Vermell, com d’altres monuments funeraris de la ciutat van ser
construïts per governants mongols. I encara ara, la ciutat està dominada per
musulmans, una minoria relativa en el país de majoria hindú.
Com que tenim esperança que
la boira s’aixequi, comencem a recórrer Agra deixant “el Taj” per quan espiï el
sol. Comencem amb el petit Taj Mahal, un monument funerari també de marbre
blanc i construït per mongols, però molt més petit, En Vinod,
el nostre conductor, ens deixa a l’entrada i ens diu: “Si surt el sol, torneu
cap al cotxe i anem ràpidament al Taj Majal”.
Després continuem visitan
Itmadaullah i Sikandra, més monuments funeraris. Entre la boira, el fred i
“l’atrapa turistes” que és el Taj Mahal, estem gairebé sols en aquests
monuments.
Ja són les 12 del migdia i
no hi ha sol. Anem al Fort Vermell d’Agra, molt semblant al que hi ha a Delhi,
però aquest sí que es pot visitar per dins. Diuen que des de les seves
terrasses es veu el Taj Mahal. Nosaltres, és clar, només veiem boira. Igualment
gaudim dels jardins i habitacions del Fort, amb el toc misteriós dels núvols a
tocar a terra.
Sortim del Fort i anem a
dinar. Tot és fer temps amb l’esperança, cada vegada més remota, de que surti
el sol.
Ja són més de les dues de la
tarda. No sortirà el sol, és evident. Així que anem al nostre objectiu del dia i, potser, del viatge.
Ens acompanya en Deepak,
l’assitent del conductor, que també vol entrar a veure el Taj per segona vegada
a la seva vida.
Tot i la boira, hi ha molta
gent. I molts militars custodiant les entrades. I també molts monos, però ja hi
estem acostumats.
Passem uns quants arcs de
benvinguda i, per fi, el veiem. El Taj Mahal realment és molt impressionant. El
seu constructor, l’emperador mongol Shah Jahan, deia que feia plorar d’emoció i
bellesa. Potser això és per persones molt més sensibles que nosaltres (o potser és perquè a ell li
recordava la seva dona, per la qual va fer construir aquest temple funerari,
morta en el part del seu catorzè fill), però no arribem a plorar.
Però ens quedem molta estona
voltant, fent fotos i admirant-lo. I fent més fotos.
Però no només vivim moments
de bellesa al Taj Mahal. Durant la visita, dues coses que passen ens recorden
que estem a l’Índia, l’increïble Índia. Un país on la bellesa i la misèria
conviuen cada dia.
La primera cosa, és que
veiem un grup de sis dones amb les cares desfigurades (algunes fins i tot sense
nas) i que clarament són sobrevivents d’atacs amb àcids a mans de parelles o ex
parelles. Estan juntes, somrients, i s’estan fent una foto de record davant del
Taj. És sorprenent i esperançador veure com somriuen davant la bellesa d’aquest
monument al amor d’un marit a la seva dona, quan elles han viscut la pitjor
violència de gènere.
La segona cosa que vivim és
un inexplicat atac a en Deepak. A l’entrada del monument, un guarda de
seguretat li vol impedir el pas. L’escridassa i, per sort, l’Albert ho veu i
s’hi acosta. No entenem res, però un guàrdia de seguretat l’insulta. Ens hi
acostem tots. Ens diu que se’l vol emportar. Li diem que no, que si hi va ell
hi anem tots. “Is our friend!”, crida l’Estrella. El guàrdia, en públic i
davant de tothom, li fa una plantofada amb el revers de la mà tan forta que
ressona. Ens posem tots rodejant en Deepak, i després d’uns segons eterns de
més confusió, el deixen estar.
Increïble Índia.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada