Keblinger

Keblinger

Dia 17. AGRA: OBJECTIU TAJ MAHAL (15 de gener de 2015)

| dimarts, 20 de gener del 2015


Blogger: Núria

Ens aixequem a Agra disposats a visitar el monument més emblemàtic de l’Índia: el Taj Mahal. Però la que no s’aixeca avui és la boira, que ha envaït tota la ciutat i no deixa veure gaire més lluny de 20 metres.
Esmorzem amb el dubte: aconseguirem veure “El Taj” (com el coneixen carinyosament per aquí)?
El “Taj” va ser elegit el 2007 com una de les set meravelles del món contemporani, juntament amb el Machu Picchu, Chichén Itzá, el Coliseu romà, la Gran Muralla Xina, el Cristo de Rio de Janeiro i Petra.
Agra és una ciutat que va viure el seu esplendor sota el domini de l’imperi mongol. Tant el Taj Mahal, com el Fort Vermell, com d’altres monuments funeraris de la ciutat van ser construïts per governants mongols. I encara ara, la ciutat està dominada per musulmans, una minoria relativa en el país de majoria hindú.
Com que tenim esperança que la boira s’aixequi, comencem a recórrer Agra deixant “el Taj” per quan espiï el sol. Comencem amb el petit Taj Mahal, un monument funerari també de marbre blanc  i construït  per mongols, però molt més petit, En Vinod, el nostre conductor, ens deixa a l’entrada i ens diu: “Si surt el sol, torneu cap al cotxe i anem ràpidament al Taj Majal”.



Després continuem visitan Itmadaullah i Sikandra, més monuments funeraris. Entre la boira, el fred i “l’atrapa turistes” que és el Taj Mahal, estem gairebé sols en aquests monuments.





Ja són les 12 del migdia i no hi ha sol. Anem al Fort Vermell d’Agra, molt semblant al que hi ha a Delhi, però aquest sí que es pot visitar per dins. Diuen que des de les seves terrasses es veu el Taj Mahal. Nosaltres, és clar, només veiem boira. Igualment gaudim dels jardins i habitacions del Fort, amb el toc misteriós dels núvols a tocar a terra.
Sortim del Fort i anem a dinar. Tot és fer temps amb l’esperança, cada vegada més remota, de que surti el sol.









Ja són més de les dues de la tarda. No sortirà el sol, és evident. Així que anem al nostre objectiu  del dia i, potser, del viatge.
Ens acompanya en Deepak, l’assitent del conductor, que també vol entrar a veure el Taj per segona vegada a la seva vida.
Tot i la boira, hi ha molta gent. I molts militars custodiant les entrades. I també molts monos, però ja hi estem acostumats.
Passem uns quants arcs de benvinguda i, per fi, el veiem. El Taj Mahal realment és molt impressionant. El seu constructor, l’emperador mongol Shah Jahan, deia que feia plorar d’emoció i bellesa. Potser això és per persones molt més sensibles que  nosaltres (o potser és perquè a ell li recordava la seva dona, per la qual va fer construir aquest temple funerari, morta en el part del seu catorzè fill), però no arribem a plorar.
Però ens quedem molta estona voltant, fent fotos i admirant-lo. I fent més fotos.








Però no només vivim moments de bellesa al Taj Mahal. Durant la visita, dues coses que passen ens recorden que estem a l’Índia, l’increïble Índia. Un país on la bellesa i la misèria conviuen cada dia.
La primera cosa, és que veiem un grup de sis dones amb les cares desfigurades (algunes fins i tot sense nas) i que clarament són sobrevivents d’atacs amb àcids a mans de parelles o ex parelles. Estan juntes, somrients, i s’estan fent una foto de record davant del Taj. És sorprenent i esperançador veure com somriuen davant la bellesa d’aquest monument al amor d’un marit a la seva dona, quan elles han viscut la pitjor violència de gènere.






La segona cosa que vivim és un inexplicat atac a en Deepak. A l’entrada del monument, un guarda de seguretat li vol impedir el pas. L’escridassa i, per sort, l’Albert ho veu i s’hi acosta. No entenem res, però un guàrdia de seguretat l’insulta. Ens hi acostem tots. Ens diu que se’l vol emportar. Li diem que no, que si hi va ell hi anem tots. “Is our friend!”, crida l’Estrella. El guàrdia, en públic i davant de tothom, li fa una plantofada amb el revers de la mà tan forta que ressona. Ens posem tots rodejant en Deepak, i després d’uns segons eterns de més confusió, el deixen estar.

Increïble Índia.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

 

Copyright © 2010 Viatge a l'Índia 2015