Keblinger

Keblinger

Dia 5. MANDAWA: DECADÈNCIA I CACAUETS

| dijous, 8 de gener del 2015
Blogger: Núria.

Avui  al matí a primera hora sortim en la nostra camioneta cap al Rajastan. Quan diem a “primera hora” ens referim a les nou del matí, perquè els indis són força dormilegues i van tard per tot: esmorzen sobre les nou, dinen a partir de les dues i, fins a les nou o quarts de deu del vespre, no hi ha ningú als restaurants per sopar. Això és una bona notícia per en Feffo, l’Albert i la Núria, però no tant per l’Estrella i en Pere, que es desperten a les 5:00 del matí (o això es rumoreja...)
El nostre destí d’avui és Mandawa, una petita població d’uns 20 000 habitants, i força decadent. A Mandawa hi visitem per fora havelis, residències tipus palauets típiques de tot el Rajastan, d’antics comerciants i famílies pròsperes. Les de Mandawa són conegudes per les pintures al fresc que decoren les parets, tan interiors com exteriors. També els temples hinduistes estan decorats amb la mateixa tècnica. Però tot i que encara es pinten de tant en tant murals nous, amb referències més contemporànies, com ara trens o telèfons, tot està en molt mal estat.




Primer, ens espantem una mica: això hem vingut a veure? Així és l’esplendorosa Índia? Però de seguida, teoritzem...
En realita             t, exceptuant alguns monuments molt emblemàtics, a l’Índia no hi ha cultura ni pràctica de conservació del patrimoni. Probablement d’aquí a unes dècades no existiran alguns dels llocs que visitarem. Nosaltres, jugant als filòsofs, pensem que es deu a la mateixa lògica de les reencarnacions, pròpia de les principals religions de l’Índia (hindús, jaïnistes): si aquesta vida és nomes de pas i si morim per tornar a renéixer, quin sentit tindria cuidar els edificis per evitar que “morin”? Quan en cau un, se’n construeix un altre de nou. Sense drames, sense vincles, acceptant els cicles de vida.  
La visita a Mandawa ens pren tan sols 45 minuts. Ens acompanya en Deepak, l’assistent del conductor de la camioneta que hem llogat, en Vinot. (Per si no està clar, no conduïm pas nosaltres: seria un suïcidi!) En Deepak i en Vinot viatjaran amb nosaltres 15 dies.
Parar a Mandawa en realitat ha set gairebé una excusa, una parada en el camí per endinsar-nos al Rajastan, “la terra dels reis”.
Us sona haver sentit a parlar dels “marajàs”? Doncs aquesta gent són d’aquí, del Rajastan. En molts llocs encara avui mantenen els seus títols i la propietat de palaus i forts (alguns els visitarem), però la seva història i riquesa s’origina en clans familiars que dominaven els deserts del Rajastan des de fa centenars d’anys. Durant els segles que l’Índia va ser governada pels mongols, el seu poder es va veure reduït, però a partir de la caiguda dels mongols es van anar recuperant, fins a la decadència final al segle XX. Durant la colònia britància, els marajas, buscant relacionar-se de tu a tu amb els anglesos, van començar a viatjar pel món despilfarrant diners i joies. Enviaven els seus joves prínceps amb turbans a estudiar a Londres, organitzaven luxosos safaris i s’allotjaven a les suits dels millors hotels del món. Mentresant, els seus pobles intentaven sobreviure com podien, i el Rajastan va convertir-se en una de les zones més pobres de tot l’Indostan.







A dos quarts de cinc de la tarda, després de recórrer Mandawa i menjar cacauets dels seus venedors ambulants, anem cap a l’hotel. Els cacuets són la nostra primera, prudent i tímida, compra i injecció de menjar de carrer que ens animem a fer.



I quin hotel! Tenim tres cabanyetes de fang, molt fresques i rústicament pintades amb motius de la zona per artistes locals. Descansarem per preparar-nos per entrar al desert. Bona nit Mandawa!


0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

 

Copyright © 2010 Viatge a l'Índia 2015